El nostre cos funciona a una temperatura que es mou entre els 36-37 °C. Permet, això sí, petites oscil·lacions que ens faciliten l’adaptació al fred, a la calor, al ritme cardíac, o al cicle menstrual de les dones.

Per regular-nos davant els augments de la temperatura ambiental i evitar que es produeixin patologies per temperatura elevada (no cal assolir, necessàriament, situacions de calor extrema), el cos té quatre mecanismes per adaptar-se i procurar mantenir aquest marge entre els 36° i 37° centígrads:

• Evaporació: la suor, en evaporar-se, ens roba calor.
• Radiació: situar-nos en un entorn amb aire més fresc com pot ser una zona ombrívola ajudarà a reduir l’estrès tèrmic.
• Convecció: amb el moviment de l’aire, és a dir, el vent, l’aire en contacte amb la pell renova la seva capacitat de llevar-nos calor del cos.
• Conducció: estar amb contacte amb objectes més freds, com l’aigua d’un rierol, afavoreix la pèrdua de temperatura corporal.

davant l’augment de la temperatura i amb la intenció de perdre calor, el que fem és suar més i dilatem (obrim) els vasos de la circulació perifèrica
Diverses són les lesions que es poden derivar per una mala termoregulació: edemes, rampes, síncope, esgotament i cop de calor.

Mentre que l’edema per calor va associat a la inflor de les extremitats, les rampes de calor  són contraccions fortes i doloroses, però de curta durada que afecten principalment els músculs de les cames, els braços o l’abdomen i que poden ocórrer, sobretot, durant o després de practicar un exercici vigorós en condicions de calor extrema. Es produeixen per augment de la sudoració durant l’exercici físic, fet que pot derivar en la deshidratació: pèrdua de líquid i sals, principalment sodi i potassi.

Quan la situació anterior s’agreuja i la temperatura corporal s’enfila per sobre dels 36-37 °C, una de les possibles conseqüències és la síncope per calor, amb pèrdua de consciència transitòria. És una de les possibles derivades d’una situació més general d’esgotament per calor, en què també podem patir malestar, debilitat, vòmits, mal de cap i mareig.

Per la seva banda, el cop de calor és un quadre clínic que requereix atenció urgent fruit del fracàs dels mecanismes termoreguladors de la temperatura corporal. Per tant, si abans heu notat alguna de les manifestacions més lleus o penseu que es pot donar aquesta situació, pareu l’activitat, eviteu les condicions d’alta temperatura i rehidrateu-vos.

Recomanacions de cara a planificar la vostra activitat de muntanya i prevenir els símptomes de l’excés de calor:

• Adapteu la vostra sortida tenint en compte les condicions ambientals de temperatura i humitat d’on aneu a fer l’activitat de lleure o competitiva que teniu prevista. Eviteu, si pot ser, les hores de més sol i aprofiteu les obagues per traçar el vostre recorregut.
• Assegureu-vos de tenir aigua suficient, i mantingueu una bona hidratació abans, durant i després de l’activitat física. No costa res portar, a més, sals minerals per afegir a l’aigua, per exemple.
• Feu servir roba i protecció adequada, amb una bona capacitat de transpiració i amb colors clars.
• A més, tingueu present que si som als primers dies de calor forta de la temporada (normalment al maig o al juny), el cos acostuma a necessitar una aclimatació, i per això tenim aquesta sensació d’anar “arrossegant-nos”, és a dir, el cos ens frena per adaptar-se.

Consutla l’article complet a Meteomuntanya / FEEC. (https://meteomuntanya.cat/perills-meteorologics/calor-i-activitats-de-muntanya/.)